Elements de l'interior de l'habitatge (VI)

j) Bases i clavilles d'endoll

Les bases d'endoll posen en contacte elèctric els receptors mòbils amb la xarxa elèctrica a través d'una clavilla d'endoll. Les bases i clavilles estan constituïdes per dos o més elements conductors dins d'un suport aïllant. 

La presa de corrent és el punt de connexió de la instal·lació elèctrica interior i els elements de protecció amb la presa de terra de l'edifici. Aquest punt uneix les carcasses metàl·liques dels receptors (rentadora, forn elèctric, etc.) amb la presa de terra de l'edifici mitjançant el conductor de protecció amb aïllament groc-verd. Per a connectar a terra un aparell elèctric, s'ha d'unir la carcassa amb el punt de referència neutre de tensió (terra). S'aconsegueix utilitzant cables d'alimentació amb tres conductors (dos per a l'alimentació i un per a la presa de terra).

Per seguretat és obligatori col·locar a terra alguns aparells: si es produeix un contacte entre un alt voltatge i la carcassa d'un aparell no connectat a terra, qualsevol part de la carcassa (inclosos els comandaments) pot produir un xoc elèctric perillós.

k) Portalàmpares i portatubs

El portalàmpares i el portatubs són els elements que posen en contacte elèctric el llum i els tubs fluorescents amb el circuit, a més de servir per a donar-los una correcta subjecció. Els portalàmpades estan formats per un casquet roscat i un segon contacte en la part interior central, aïllat d'aquest, sobre un suport aïllant.

l) Llums

Gràcies als llums és possible disposar de la llum necessària per a realitzar les tasques diàries quan falta la principal font d'il·luminació: la llum del sol.

m) Timbre i zumbador

El timbre i el brunzidor són els elements que transformen l'energia elèctrica en so mitjançant una bobina o un electroimant.

Elements de l'interior de l'habitatge (V)

h) Conmutadors

El commutador es troba constituït per tres terminals: un denominat comú i els altres dos independents entre si. El seu funcionament consisteix a interrompre el pas del corrent d'un dels terminals independents per a facilitar-se-la a l'altre. Externament, aquests dispositius són molt semblats als interruptors, però són fàcils de distingir per la característica esmentada anteriorment: l'interruptor és un dispositiu de dues terminals, mentre que el commutador és un dispositiu de tres terminals. La seua principal aplicació en l'habitatge consisteix en el govern de l'encès d'un llum des de dos punts diferents. 

i) Polsador

El polsador pot classificar-se en dos tipus: Normalment obert: permet el pas de la comente elèctrica mentre es mantinga la pressió sobre ell. Quan no s'està exercint cap pressió queda OBERT, el corrent no pot circular a través seu. Normalment tancat: admet el pas de la comente elèctrica quan no és accionat. Si s'està exercint pressió sobre ell, es manté en posició TANCAT, és a dir, que el corrent pot circular a través seu. Interiorment, el polsador està format per dos contactes, un fix i l'altre mòbil, que es posen en contacte, o es desconnecten, quan la pressió exercida sobre el polsador assoleix vèncer la força d'un moll. El polsador s'utilitza, principalment, per a accionar punts de llum temporals, com per exemple, escales, timbres, etc.

Elements de l'interior de l'habitatge (IV)

f) Fusibles

Els fusibles es connecten en sèrie amb el circuit, de tal manera que a través d'ells circula tota la intensitat. Quan aquest corrent provoca la fusió d'un element previst per a això (fil fusible), la circulació de corrent queda interrompuda, protegint així la instal·lació o el circuit de sobrecàrregues o curtcircuits. Aquest fil fusible està dissenyat perquè es funda, al sobrepassar el corrent que circula al seu través, un cert valor cridat intensitat nominal. El fil fusible va allotjat en un cartutx portafusible que és pot canviar per a facilitar la seua reposició (mai abans d'aclarir la causa de la seua fusió). Tampoc ha de substituir-se un fusible per un altre de major intensitat nominal. La seua utilització principal és contra sobrecàrregues i curtcircuits com, per exemple, en la protecció de menuts aparells elèctrics (ràdios, televisors, etc.).

g) Interruptors

La principal finalitat de l'interruptor consisteix a connectar o interrompre, quan es desitge, el pas del corrent que circula per un circuit. Està format per dos contactes metàl·lics, un fix i altre mòbil sobre un suport aïllant capaç de tolerar intensitats elevades sense patir escalfament excessiu.

Elements de l'interior de l'habitatge (III)

d) Caixes d'entroncament i derivació

Les caixes d'entroncament i derivació són les quals s'empren per a allotjar els entroncaments, derivacions, interruptors, elements de control, etc., que formen els diferents circuits interiors o exteriors d'un habitatge, un local o una indústria.

La principal finalitat d'aquestes caixes és augmentar la seguretat de les instal·lacions, prevenint-les contra incendis, contactes i curtcircuits, ja que allotgen els extrems dels cables del circuit. Regletas: En l'interior de les caixes han d'efectuar-se els entroncaments mitjançant connectors o regletas i mai per enrotllament o retorciment dels conductors.

e) Caixes de mecanismes

Les caixes de mecanismes permeten allotjar els elements de govern ( i els representarem mitjançant un rectangle o un quadrat). Aquests elements s'instal·len encastats en les parets de l'habitatge. En aquestes caixes es fan les connexions que siguen necessàries entre l'element (presa de corrent, interruptor,…) i el fil conductor.

Elements de l'interior de l'habitatge (II)

b) Materials aïllants

S'entén per aïllants o dielèctrics aquells materials que es caracteritzen per impedir el pas del corrent elèctric. Poden classificar-se en diferents tipus: sòlids (mica, porcellana, vidre, amiant, magnèsia, cautxú, clorur de polivinil, galactita i teixits, principalment), líquids (olis, goma, laca, baquelita) i gasosos (tots els gasos són aïllants sempre que no estiguen ionitzats).

c) Tubs de protecció

Les canalitzacions han d'estar dissenyades per a protegir els conductors dels agents externs que puguen afectar al seu correcte funcionament. Principalment són la pols, la humitat, la corrosió, els colps, etc. Per a això s'utilitzen els tubs protectors. Els tubs protectors són els encarregats d'allotjar i protegir els conductors, tant en muntatge superficial (sobre la paret o el sostre, ajudant-se per a la seua interconnexió de les caixes d'entroncaments) com encastat (quan la paret o el sostre ja es trobaven fabricats i no estava previst el seu allotjament) o en els buits de construcció (si es coneix la distribució de la instal·lació de l'habitatge o local). En funció del tipus de protecció que es vulga realitzar, és possible trobar tubs rígids o flexibles i de material plàstic o metàl·lic. Els materials emprats en la construcció de tubs protectors són, indiscutiblement, no conductors de l'electricitat, sent el policlorur de vinil (PVC) l'aïllant més sol·licitat. 

Elements de l'interior de l'habitatge (I)

a) Materials conductors 

Es denominen conductors aquells materials que permeten el pas del corrent elèctric al seu través. Són utilitzats per al transport i conducció de l'energia elèctrica des del seu punt de producció (generador) fins al seu punt de consum (receptor). Els materials que reuneixen les millors característiques, entre les quals cap destacar principalment el preu del mateix, són els metalls i els seus aliatges, i més concretament el coure i l'alumini. L'or i la plata són també utilitzats, però reservant-se única i exclusivament per a efectuar menuts contactes de precisió, degut, sobretot, al seu elevat preu.

Tipus de conductors:

• Un fil o filferro és un conjunt format per un sol filferro massís.

• Un cordó és un conductor compost per vans fils units elèctricament entre si
  

Característiques: Els conductors han de reunir les característiques següents:

• Coure, rígids o flexibles.
• Aïllament fins a 750 V els rígids i 440 V els flexibles.
• La identificació per colors de l'aïllant és:
▪ Blau clar: neutre (N)
▪ Negre o marró: fase (L)
▪ Groc-verd a ratlles: cable de protecció de presa de terra (PE).

Secció: Quan més gran és la secció d'un conductor, més corrent la pot travessar. Les seccions mínimes dels conductors dependran de l'aplicació.

Per exemple:

Circuits d'enllumenat: 1,5 mm2.
Circuits d'alimentació de les preses de corrent: 2,5 mm2.
Circuit d'alimentació dels aparells de calefacció i aire condicionat: 6 mm2.

Dispositius de comandament i protecció

Interruptor de Control de Potència (ICP-M)

L’ICP-M, se situarà al més a prop possible del punt d’entrada de la derivació individual en el local o habitatge de l’usuari. Es col·locarà una caixa per a l’interruptor de control de potència, immediatament abans dels altres dispositius, en un compartiment independent i precintable. Aquesta caixa es podrà posar en el mateix quadre on es col·loquin els dispositius generals de comandament i protecció.

 

Quadre de comandament i protecció

 

Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció, la posició de servei de la qual serà vertical, s’ubicaran a l’interior d’un o diversos quadres de distribució des d’on sortiran els circuits interiors.

 
Els envoltants dels quadres s’ajustaran a les Normes UNE-EN 60670-1 i UNE-EN 60439 -3, amb un grau de protecció mínim IP 30 segons UNE 20324 i IK07 segons UNE-EN 50102. L’envoltant per a l’interruptor de control de potència serà precintable i les seves dimensions estaran d’acord amb el tipus de subministrament i tarifa a aplicar. Les seves característiques i tipus correspondran a un model oficialment aprovat.

 
Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció seran, com a mínim:
- Un interruptor general automàtic de tall omnipolar que permeti accionar-lo manualment i que estigui dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits. Aquest interruptor serà independent de l’interruptor de control de potència.
- Dispositius destinats a la protecció contra sobretensions permanents.
- Dispositius destinats a la protecció contra sobretensions transitòries.
- Un interruptor diferencial general, destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits; excepte que la protecció contra contactes indirectes s’efectuï mitjançant altres dispositius d’acord amb la ITC- BT- 24.
- Interruptors automàtics de tall omnipolar, destinats a la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits de cadascun dels circuits interiors de l’habitatge o local (5 per electrificació bàsica i 12 per a l’elevada) quan correspongui.
 

Si pel tipus o caràcter de la instal·lació, s’instal·lés un interruptor diferencial per a cada circuit o grup de circuits, es podria prescindir de l’interruptor diferencial general, sempre que quedin protegits tots els circuits. En el cas que s’instal·lés més d’un interruptor diferencial en sèrie, hi ha d’haver selectivitat entre ells.
 

Per al seu emplaçament, en habitatges, s’haurà de preveure la situació del quadre de comandament i protecció al costat de la porta d’entrada i no es podrà col·locar en dormitoris, banys, lavabos, etc. En locals d’ús comú o de pública concurrència, s’hauran de prendre les precaucions necessàries perquè els dispositius de comandament i protecció no siguin accessibles al públic en general.
 

Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció dels circuits s’instal·laran a una alçada compresa entre 1,4 i 2 m, per a habitatges, mesurada des del nivell del terra. En locals comercials, l’alçada mínima serà d’1 m des del nivell del terra.

Ubicació del Quadre General de Comandament i Protecció