b) Materials aïllants
S'entén per aïllants o dielèctrics aquells materials que es caracteritzen per impedir el pas del corrent elèctric. Poden classificar-se en diferents tipus: sòlids (mica, porcellana, vidre, amiant, magnèsia, cautxú, clorur de polivinil, galactita i teixits, principalment), líquids (olis, goma, laca, baquelita) i gasosos (tots els gasos són aïllants sempre que no estiguen ionitzats).
c) Tubs de protecció
Les canalitzacions han d'estar dissenyades per a protegir els conductors dels agents externs que puguen afectar al seu correcte funcionament. Principalment són la pols, la humitat, la corrosió, els colps, etc. Per a això s'utilitzen els tubs protectors. Els tubs protectors són els encarregats d'allotjar i protegir els conductors, tant en muntatge superficial (sobre la paret o el sostre, ajudant-se per a la seua interconnexió de les caixes d'entroncaments) com encastat (quan la paret o el sostre ja es trobaven fabricats i no estava previst el seu allotjament) o en els buits de construcció (si es coneix la distribució de la instal·lació de l'habitatge o local). En funció del tipus de protecció que es vulga realitzar, és possible trobar tubs rígids o flexibles i de material plàstic o metàl·lic. Els materials emprats en la construcció de tubs protectors són, indiscutiblement, no conductors de l'electricitat, sent el policlorur de vinil (PVC) l'aïllant més sol·licitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada